Jo Denuncio

Un dels molts temes que trobo que no és just i em ve al cap sovint, és la manera en què els humans influenciem la natura. No vol dir que sigui just o no el que comentaré a continuació sinó que és nomes el meu punt de vista, potser és una tonteria el què diré o potser es algo en el què hem de meditar.

Com ja sabeu, la majoria de les persones el què apreciem més és tenir èxit, tenir poder econòmic i moltes altres coses que no és el cas d´esmentar-les ara. El que vull dir és que per arribar a tenir això acabem afectant la natura de moltes maneres ja que els humans controlem aquest planeta. Al considerar-nos ´´superiors´´ pensem que podem fer el que vulguem amb els éssers vius del nostre voltant, però jo crec que no ha de ser així. És evident que tenim el control i no hem aparegut aquest món del no res, sinó que hi estem per alguna raó, per això ens podem comunicar i la nostra societat s’ha desenvolupat d’una manera espectacular, però hem de tenir en compte que hi ha moltes espècies d’éssers vius que conviuen amb nosaltres i que som dependents d’elles i les necessitem per diverses raons com l’alimentació,  els esports, companyia, etc. Hem de fer lo possible per respectar-los en certa manera, no destruir els ecosistemes i les coses tan meravelloses que ens aporta la natura, sinó intentar no influenciar d’una manera tan exagerada. Per exemple si nosaltres sobre explotem algun recurs o algun animal hauran conseqüències en molts altres àmbits i pot acabar extingint altres espècies. S’hauria d’intentar arribar a un equilibri entre la natura i nosaltres, moltes vegades matem a molts animals i acabem amb l’extinció d’espècies per capritxos nostres i perquè tenim diners ens pensem que podem comprar qualsevol cosa, o podem portar qualsevol animal a casa i per exemple els tanquem en gàbies, no els hi donem l’atenció necessària i viuen una vida miserable quan la seva vida és viure en llibertat, en el se hàbitat.

Els diners i el poder han afectat molt la humanitat i s’han creat grans desigualtats entre els humans, una curiositat és que avui en dia hi ha més de 27 milions d’esclaus al món, i a nosaltres ens sembla que aquells temps ja han passat. Sóc conscient que mai no arribarem a que tots els humans i animals tinguin una vida més o menys bona perquè la maldat és molt gran en aquest món i només busquem el nostre bé, però penseu estar en la situació en la que està molta gent i quina vida miserable viuen, lo mínim que podríem fer es tenir la voluntat de fer algo en contra d’això. Personalment crec que l’home ha estat creat i s’ha anat apartant de la voluntat de fer el bé i de l’amor, això explica la situació d’avui en dia.

JO DENUNCIO

Ja fa molt temps que un gran percentatge de ciutadans catalans i espanyols s'han quedat sense casa i no han rebut cap tipus d'ajuda per part del govern ni cap d'aquests farsants.

Els anys passen i cada vegada és més complicat trobar un lloc de treball i, encara que els lloguers i les ventes d’habitatges hagin baixat de preus, és complicat trobar-ne un que s’adapti a les condicions de cada família.

M’està molt bé que si un no paga es prenguin mesures per solucionar tot això però el que no trobo bé és que una família amb nens petits que necessiten una bona alimentació per poder créixer sans se’ls deixi sense casa i arrossegant els deutes del lloc on ja no viuen.

On ha anat a parar la humanitat de les persones? Veiem a un sense-sostre al carrer i no l’ajudem, no ens parem a pensar en com seria viure així, sense cap esperança perquè ja has perdut tot per el que has lluitat durant tota la vida i encara hi ha gent que quan els veu se’n riu per l’aspecte que poden tenir.

En aquest cas puc denunciar dues coses: que els polítics en comptes de mirar només per els diners que van a parar a la seva butxaca es parin a pensar en com deuen estar els seus ciutadans, perquè al final, es quedaran sols amb tots els problemes en els que s’han ficat sols, i que ajudin a la gent que més ho necessita perquè si ho fan a la llarga seran recompensats i els hi donaran suport; l’altra cosa que denuncio és la manera que tenim de gastar diners, sense pensar que hi ha un demà i que podríem estar sense casa com tota aquesta gent, i per tant, em de saber apreciar el que tenim perquè, com es diu moltes vegades; no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.

JO DENUNCIO

Els últims anys han estat  marcats per les contínues retallades per part dels governs del món  a les polítiques socials i a l’Estat del Benestar a conseqüència de la crisi econòmica en que es troba immers el món des de l’any 2008. És per això que cada vegada es fa més evident la necessitat de reduir la despesa militar.

Segons el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), la despesa militar mundial l’any 2012 va ser de 1,74 bilions $, despesa que representa el 2,5% del PIB mundial. És una despesa que fomenta antics conflictes armats, així com ajuda a originar-ne de nous. 

Les armes són béns improductius, és a dir no produeixen valor econòmic, tot i que provoquen un cost important a nivell mundial. A més tenen conseqüències perverses ja que frenen el desenvolupament i no representen cap avenç econòmic. Si tots els recursos invertits en armament es destinessin a les polítiques socials, crec sincerament que es generaria un important desenvolupament humà i social. A més, les armes són una de les causes principals de les desigualtats entre els països del nord i del sud, perquè contribueixen a la pobresa del Tercer Món per l’endeutament que provoquen les exportacions d’armes en aquestes regions.

Els governs europeus, amb l’arribada de la crisi s’han vist obligats a emprendre reduccions en els seus pressupostos militars , especialment en les principals potències, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i en menor grau Espanya.

Res justifica que a  l’Estat espanyol es destinin al 2013 més de 16.000 milions € a la despesa militar, ni a mantenir un exèrcit sobredimensionat, així com a invertir capital públic en la compra de nous armaments com, fragates, avions de combat i helicòpters militars, que tot plegat ha generat un deute acumulat de 32.000 milions €.

No es pot tolerar que se sostingui amb diners públics un sector que ven armes a països en conflicte on es vulneren els drets humans, quan les necessitats més bàsiques no estan cobertes per a tota la població. Enmig de la greu crisi on ens trobem és intolerable que es gasti un 4,32% del pressupost mundial en militarisme, i alhora els governs apliquin retallades en la sanitat i en l’educació. Ara més que mai, l’Estat espanyol i els partits polítics del nostre país han d'adonar-se compte que cal retallar la despesa militar i prioritzar i invertir en despesa social.

"Jo denuncio"

M’agradaria que aquest breu escrit,pugui ésser reflexionat per part de vosaltres,alumnes i poble de Berga.

Pels vols de Maig i Juny, depenen del calendari cristià,la població de Berga s’hi prepara una gran bullícia,i no es cap altre que la Patum,o dit d’altre manera les Festes de l’Antiga Octava Corpus.

La finalitat d’aquest article no és fer una propaganda de la festa,ja que això ja s’ha fet,i trobo que massa i tot, això, que quedi clar , no vol dir que una festa que es remunta a l’època medieval,i que per tot bon Berguedà,es una de les millors festes del món ,dic de les millors,ja que ignorem altres com aquesta,sigui estimada i representada cada any per a tots nosaltres.

Un cop dit això comencem amb la meva denúncia:

A Berga es habitual sentir la frase ,“A Berga,es una merda,no hi ha res,excepte la Patum”,i que tots podem pensar,bé això ho ha dit algú de Manresa cap a baix,a on el Llobregat es brut ,però no, ho diem nosaltres mateixos,i per a mi,aquí està l’error.

A Berga hi ha moltes mes coses a part de la Patum,tenim l’anomena’t Balcó de Catalunya,és a dir Queralt,tenim entorns naturals únics que no sabem gaudir.

Aquest poble està mort,hi pot tenir culpa la crisi econòmica dels darrers anys,però també tots nosaltres,que ho hem deixat perdre, per exemple en no invertir amb altres idees i propostes,que també s’ha d’esmentar,  han estat inexistents.

Aquest podria ser un gran error,però encara ho és mes, la mentalitat característica de Berga&Rodalies , el  només pensar en Patum,encara que siguis a casa la iaia,el dia 26 de Desembre,menjant-te  el canelons  de Sant Esteve,i aquest és un exemple (real) que demostra la ignorància d’aquest poble.

Segurament poden sortir detractors d’aquest tema,hi si,crec que en sortiran. Ja que Berga també es coneguda,per alguna que altre censura imposada per algú,que com deia Miguel de Cervantes, “Cuyo nombre no quiero acordarme”

Jo denuncio

Jo denuncio la situació dels ensenyaments artístics superiors a Catalunya. Que la sentència del Tribunal Suprem, no reconegui com a grau els títols artístics, i facin d'això una gran desigualtat que no equipara per igual amb la resta de títols universitaris.
És difícil entendre com l'art, primordial per la societat, per conservar el nostre patrimoni, quelcom que forma part de les nostres vides, als nostres comportaments i a les nostres relacions humanes, la societat és mostri adormida i distant, i que aportant tant, no tingui el reconeixement social que es mereix. 
En aquest cas, quan diem art, entenem per activitats artístiques com és ara; música, dansa, teatre, disseny gràfic, pintura, escultura... les quals demanen molta dedicació i constància de forma continuada, ja que es necessita un entrenament diari i es troben envoltades en un món de competències difícils de superar, per això hi ha una alta exigència.
"Això no té futur" "Això no dona per guanyar-se la vida" "Tot això només és per gent bohèmia que no serveix per res més" "L'art és per tothom, no es necessita ser molt intel·ligent" Moltes d'aquestes expressions, les quals podem sentir en el dia a dia actual, són culpables de que l'art s'hagi convertit en un coneixement de segon ordre, és a dir, com un pla B als quals tothom pot arribar accedir-hi. Però això, no és així ni molt menys. Per arribar a destacar en l'art necessites una gran intel·ligència i formació, molta força de voluntat ja sigui per aguantar les influències familiars als quals no ho veuen com una professió si no com una afició i també una dedicació exclusiva, ja que aquests estudis no et permeten sortir més que un enginyer físic o llicenciat en dret penal, deixaràs de sortir per assajos, funcions o concerts, i per arribar a ser dels grans, abans hauràs fet molts i molts anys de tècnica, de cursos i d'exàmens de preparació, tot i que en aquest cas, cada dia que passa és un nou examen que se't planteja.
Si fem una comparació amb d'altres països d'Europa, podem veure que els títols d'art, estan igualats amb la resta de titulacions universitàries. La primera diferència la trobem ja a les escoles, on en l'ensenyament obligatori hi ha la música, el teatre i les arts plàstiques en general, integrades dins del pla curricular. Aquí en canvi, trobem un analfabetisme artístic.
Molts dels pares, diuen que és normal que els seus fills estudin música, però que no es converteixin en músics, ja que no creuen que amb això puguin arribar allà on realment volen. 
Jo el que penso és que s’hauria de potenciar amb gran força l’art i la cultura de Catalunya, que aquí, hi ha un gran talent, jovent amb molta creativitat, i que tot això no podem permetre que es malbarati d’aquesta manera, que el que cal, és arriscar-nos més ja que s’hi ho fem, serà qüestió de temps que s’acabi aconseguint el rang social que mereixen les arts.  

JO DENUNCIO

La meva queixa s’adreça a la vida de les persones en general, per l’únic i simple fet que no sempre els individus vivim i conseqüentment fem el que desitjaríem. Aquest fet pot donar-se per molts motius, però la qüestió a la qual vull referir-me fa referència a aquelles persones que modifiquen la nostra conducta, ja sigui durant el transcurs de la nostra vida o bé des del mateix naixement. Encara que sembli un tema aliè al que a la majoria no incumbeix, molts estudis demostren que l’anomenat fet es duu a terme a diari e inclou a la majoria, per no dir a tothom, alguna vegada.

Són presents a diari aquelles persones que pretenen modificar la nostra conducta, ja sigui per pures conveniències o bé per frustracions pròpies que intenten plasmar en algú pròxim. 

Aquestes accions, excepte en alguns casos, afecten íntegrament a les persones manipulades en qüestió, creant així problemes emocionals futurs pel fet de no comprendre aquestes actituds en vers algú pròxim, e inclòs aquestes manipulacions poden arribar a suprimir la pròpia personalitat d’una persona, eliminant així tota part creativa i de la pròpia moral.

Ara bé, la queixa no exclou que la majoria de vegades les persones afectades no pretenguin fer res al respecte quan en són conscients, per tant, l’única reflexió que cal realitzar al respecte és; les persones han de lluitar per treure a relluir el millor de sí mateixes i allunyar de elles aquestes persones “tòxiques”, ja que mai deixaran que s’autorealitzin.

Jo denuncio

Hi ha moltes situacions que podríem denunciar però una de les més vergonyoses, per dir-ho d’alguna manera, que té el nostre país són els desnonaments.

Aquesta situació realment és preocupant donat que alguns ciutadans, fruit de la desesperació per perdre la única cosa que els queda, han arribat al suïcidi.

Si busquéssim els culpables d’aquests fets podríem assenyalar principalment els bancs ja que donaven crèdits a qualsevol persona sense assegurar-se’n que aquest ho podia pagar. No van tenir en compte que la gent podia perdre el seu lloc de treball i que després no poguessin pagar els deutes que tenien. Això va donar lloc al començament dels desnonaments. Però els polítics també tenen la seva part de culpabilitat, és a dir, els polítics que ens envolten tant el PP com anteriorment el PSOE han actuat de manera errònia i irresponsable “treballant” pels interessos dels bancs i no pels dels ciutadans.  A més, amb tot això l’Estat incompleix la Constitució, que reconeix el dret de tots els ciutadans a tenir “un habitatge digne i adequat”.

Com que ja no hi ha marxa enrere només podem buscar solucions per evitar els desnonaments o per oferir segones oportunitats a aquells que han sigut desnonats.

Algunes solucions per evitar els desnonaments podrien ser:

-          Augmentar els llocs de treball per tal de disminuir l’atur i així poder aconseguir un sou que permeti seguir pagant el lloguer o la hipoteca dels habitatges. 

-          Congelar els deutes durant un període aproximat de 2 anys per tal que aquella persona que no pot pagar tingui la oportunitat de recuperar-se i liquidar els deutes.

-          Oferir de lloguer el mateix habitatge en el cas que el deute no pugui ser pagat.

Actualment, com que les solucions per evitar els desnonaments no acaben de donar resultats, s’ha de buscar solucions pels desnonats. Una de les solucions seria fer una política de lloguer social per tal de que aquests tinguin un habitatge no privilegiat però digne en el que viure. Una altre solució seria que el banc condonés el deute d’aquells casos més extrems.

Això tan sols són algunes mesures que podrien ajudar a aquelles persones que realment ho necessiten. Evitant els desnonaments podríem acabar amb els suïcidis d’aquestes persones que es queden realment sense res i no veuen cap més esperança. Realment, quan es pren un habitatge a algú que no pot pagar els deutes que té, aquest arriba a la desesperació.

Jo denuncio

M'agradaria denunciar un fet que durant els últims anys ha anat a més fins arribar a convertir-se en un dels més problemàtics per la nostra gran ciutat-nació que és Berga. Tant jo com molts altres patriotes berguedans presenciem amb més pena que glòria com el real esperit dels neo-bergistans està quedant tocat de mort per les noves generacions.
La ferida s'aprofundeix a mesura que t'endinses a l'arrel del problema, ja que de cara a l'exterior el problema no sembla greu, però tard o d'hora ens inhabilitarà completament com a poble.

Remenant el problema, la primera cosa que ens adonem és de la gent que s'arriba a plantejar la grandesa de Berga. Possiblement aquesta gent no té solució, i si en té, és una solució massa extrema com per atrevir-me a publicar-la en un blog públic. La censura (Merdesana) novament fa acte de presència.
Continuant amb altres casos, ens trobem amb la gent que tot i encara mantenir una mica del seu esperit berguedà no volen donar-lo a conèixer, aliant-se així amb els detractors més radicals exposats en el primer cas.
Seguidament, i sense voler allargar-me més del necessari, encara trobaríem un últim cas, el de menys gravetat. Són aquells berguedans que actuen plenament com a berguedans però no en tenen coneixença. Personalment crec que els defensors del berguedanisme extrem hauríem de tenir un enfocament major a curt termini vers aquest grup, ja que és necessari tenir aquesta gent del nostre bàndol.

Un cop analitzat breument el problema sobre el qual tractem, és hora d'exposar fets concrets i m'agradaria començar per un de recent. Com molts de vosaltres sabreu, fa pocs dies es va celebrar Sant Marc, important a Berga per la seva popular pujada a Queralt per part dels berguedans i berguedanes, promesa feta a la Mare de Déu i que darrerament veiem com no està sent complida. Aquesta any ha sigut realment desastrós, algun professor s'ha atrevit a usar mètodes amenaçadors, i davant d'això els més febles han sucumbit, deixant al descobert la ferida que patim i que s'eixampla any rere any. Però no patiu, la Mare de Déu, no està per ximpleries, no us estranyeu de les desgràcies que els hi ocorrin als boicotejadors de les festes berguedanes.

Com podeu veure, el problema és greu, però no és res que no es pugui arreglar amb una bona dosis de la "Crònica Menuda de la Ciutat de Berga" per vena.


BERGA O BARBÀRIE!
MORI MERDESA

Jo denuncio.

Jo denuncio.

Jo denuncio la situació que està patint el jovent qualificat que està emigrant cap altres països per tal de buscar oportunitats de treball. Últimament s’està parlant de la dolenta situació econòmica que pateix el nostre sistema econòmic, polític i social, que l’atur ha anat en augment, el poder adquisitiu ha baixat i les condicions laborals han empitjorat. Fa poc parlaven d’un atur juvenil més gran que el 50%. Mentrestant, altres països, que estan creixent molt ràpidament, han començat a necessitar treballadors i mà d'obra qualificada, el que ha donat lloc a que molts dels nostres joves amb estudis superiors tractin de trobar feina fora del país. I és per això que enginyers, metges, científics i empresaris de totes les branques, davant la dificultat de treballar a Espanya, busquen una feina fora d'Espanya. 

L'any passat hi va haver per primera vegada, des de fa dècades, un balanç migratori a favor de l'emigració, és a dir, hi va haver més emigració que immigració. I és que aquí, en moments de crisi, el primer que es retalla són els recursos per a la investigació i el desenvolupament. Amb el que es queden sense mitjans, els pocs organismes científics públics que existeixen i per tant els investigadors són innecessaris. Aquests joves haurien de ser part important del futur més proper, però això no serà possible, perquè ja tindran un lloc on viure amb un nou treball i una nova vida.

 Pot passar que, d'aquí a pocs anys, tinguem una gran manca de científics i que, sense pressupostos en investigació, quedem en el grup poc qualificat, amb el que suposaria una dependència total d'altres països, tot i que Espanya sempre ha depès d’altres països. Els llicenciats universitaris són un patrimoni que no es pot perdre, perquè significaria alguna cosa irreparable, irreversible.

 El cost econòmic de la seva formació ha estat alt i aquesta inversió no pot desaprofitar-se. Es tracta de deixar sense gran part d'intel·lectuals a aquest país que tant els necessita. Significa deixar a les generacions futures lluny del nostre país i un retard difícil de superar en els propers anys. La comunitat científica i intel·lectual no pot prescindir de molts dels seus joves que tant de temps aquest país ha trigat a formar i, el que és pitjor, totes les famílies espanyoles han atribuït en aquesta tasca, pagant part dels seus estudis.

I és per això, que aquesta emigració s'hauria d'intentar aturar.

'' Jo denuncio''

Jo denuncio l'ideal de bellesa que avui en dia la societat sembla que demana. Actualment la bellesa ha deixat de ser un mitjà per esdevenir un fi en si mateix. La majoria de les persones pateixen una gran pressió mediàtica i social per aconseguir un cos bell i prim. Això ens ve provocat perquè rebem una forta pressió per lluir aquest cos perfecte des de qualsevol àmbit de la nostra vida: botigues, mitjans de comunicació i sobretot mitjans de puclicitat.Sovint ens trobem que s'utilitzen  imatges de dones amb cossos espectaculars per anunciar qualsevol tipus de  producte ( cossos no perfectes, ja que estan retocats). Aquesta problemàtica situació fa que els adolescents no tinguin suficient visió crítica per adonar-se dels interessos econòmics que hi ha darrera de l’ideal de bellesa que ens volen vendre, de manera que poden desenvolupar actituds que desemboquin en una malaltia greu: un trastorn de conducta alimentària. No obstant això avui en dia també podem trobar comerços en el qual cada vegada més, només fabriquen robes de determinades talles, es a dir, talles petites que només hi cabria una persona de cos molt prim. Aquest fet provoca que les persones vulguin ajustar-se al ideal que la societat sembla que demana i faiguin tot el possible per tenir un cos ideal i perfecte. 

Crec que sinó no es prenen mesures aquesta situació anirà empitjoran cada vegada més. Per aquest motiu denuncio aquest fet ja que els mitjans de publicitat podrien promocionar productes amb tot tipus de persones i sense retocs i que el comerç fabriqui tot tipus de talles, ja sigui de la més petita a la més gran, per tal, que el problema que pateix la nostra societat es solucioni.

                                             Evelyn Delgado

Jo denuncio

En els darrers temps, la manca de recursos fòssils ha esdevingut motiu de preocupació de la població mundial. Sí, és cert, hi ha menys quantitat d’aquests que en èpoques anteriors, però per altre banda no és veritat que estan desapareixent.
A les grans potències mundials no els interessa que la població coneix-hi les quantitats de recursos fòssils restants, ja que el preu d’aquests tindria que ser molt inferior a l’actual. A països subdesenvolupats s’està sobre explotant aquesta font d’obtenció d’energia, menyspreant grans sistemes d’energies renovables les quals produeixen menys residus i no posen en perill els ecosistemes, que ja estan prou perjudicats com per continuar destrossant-los. Una societat capitalista, que no té intenció de solucionar un greu problema causat per la globalització. Aquesta és la societat en la que vivim, i no interessa solucionar problemes així perquè l’economia de persones d’alt nivell social, burgeses, es veuria perjudicada. Però la solució te que sorgir de l’interior del poble. Amb un proletariat unit, es pot combatre aquesta societat que, apart de robar a les classes baixes, permet la destrucció del planeta només per a mantenir el seu estatus social. Quan direm prou? Unim-nos, revolucionem-nos, i apliquem un sistema ecologista per tal de recuperar i regular els ecosistemes. Aturem la desmesurada tala de boscos, la dipositació de residus als nostres oceans. La terra és de totes, i totes tenim que lluitar per a mantenir aquesta. Aturem l’ús extrem dels recursos fòssils i apliquem-ne d’altres com el biogàs, que la combustió d’aquest no genera residus tòxics, també l’energia eòlica i solar, hidràulica, i d’altres que s’han de perfeccionar. No ens deixem manipular per un capital on estem sotmeses i trenquem les cadenes on estem lligades. Creem un poder popular, que lluiti pels drets socials i naturals de les que habitem aquest planeta i que volem que sigui el planeta on visquin les nostres filles i fills, igual que ho han fet les nostres avantpassades i nosaltres. Com molt bé va dir Karl Marx, “La família burgesa es basa en el capital, en el lucre privat”, i nosaltres no hem de permetre que els seus luxes siguin gràcies a la pobresa de la resta. També cal destacar unes paraules de Santiago Carrillo que ens diuen que “El capitalisme pot arribar a destruir l’espècie humana”, i si es segueix amb aquesta dinàmica, no només es destruirà l’espècie humana si no tot un planeta, una infinitat d’éssers vius que, per molt minúsculs que siguin, tenen el mateix dret a vida que l’home.
Seria interessant una reflexió per part de tota la població sobre aquest aspecte, i adonar-nos de que la majoria de la societat viu en una situació de pobresa perquè la menor part de les que habiten aquest planeta puguin viure amb una qualitat de vida molt superior a les altres. Destruïm el capitalisme, unifiquem-nos, i creem una societat sense estaments, on no existeixi la pobresa ni la riquesa, on totes siguem iguales, siguem del sud, del nord, blanques o negres. Totes som iguals. Si no fem això, estem permetent la destrucció d’un planeta comú per a la luxúria d’unes poques persones, que no tenen en compte la destrucció dels ecosistemes només per a obtenir un major capital privat. Marx també va dir que “La pitjor lluita és la que no es fa”, per tant, proletàries del món, unim-nos totes i lluitem per al planeta on vivim.

"JO DENUNCIO"

Jo voldria dirigir la meva denuncia a la societat a la qual vivim, basant-me en tres grans aspectes, en els quals tothom, o quasi be tothom si identificarà en algun d’ells. En el primer aspecte, em vull centrar en l’estat de l’economia familiar. Molta gent jutja a les persones per l’economia de la seva família. Si ets una persona que pateix, per desgracia, una situació difícil econòmicament degut a la crisi mundial a la qual estem sotmesos, la majoria de la gent et mirarà amb una certa desconfiança. Tothom et tractarà com si els hi fessis pena, i això, a tu et farà més feble i t’entristirà i d’aquí esdevindrà el segon punt que jo vull denunciar, l'aparença física davant dels altres. Com ja he dit el segon punt que vull denunciar és l’aparença física. A qui no li ha passat mai, que després de tenir un mal dia, o problemes amb la parella, s’hagi de disfressar d’una altre persona i portar una gran somriure falç a la cara? Tothom ha passat per una situació semblant i per experiència pròpia no es gaire agradable, però si de veritat mostres els teus sentiments davant de tothom, moltes de les persones que et vindran a “ajudar” lo únic que faran serà entristir-te molt més i aleshores, tu tries portar el falç somriure a la cara i continuar el “ merda” de dia que et queda per endavant; i et refugiaràs amb “rastas, raperos, hippies,...” i una sèrie de gent que estan jutjades per la forma de ser i de vestir. Aquest es el tercer punt que vull denunciar. La forma de vestir, es l’element clau perquè una persona et jutji i no vulgui saber res de tu, qui no ha passat per el costat d’un skinhead, i ha tingut por, només per la seva forma de vestir?. Molts cops, per no dir sempre, ens ensenyen per la televisió les parts més negatives del que ens envolta, i prenem com a exemple que aquell tipus de persones vestits d’una determinada manera, ens faran mal. En realitat, aquell skinhead és el forner del forn on cada matí compres el pa, i és la persona més amable que coneixes, però al portar unes botes altes, el cap rapat, i una jaqueta ample, et té de fer mal. L’esquivaràs al passar per un carrer, i faràs que ell se senti dolgut per la seva forma de ser. Per últim vull denunciar els polítics i els medis d’informació que ens oculten tot allò que passa, fent que la resta de persones, com el qui no té gaires diners, està trist i vesteix d’una determinada manera, que es senti exclòs de la societat.

Jo denuncio

La independència és un tema que des de fa molt temps, i sobretot últimament, és motiu de conversa a la major part de les llars, bars, colles d'amics i mitjans de comunicació. I no és en va, ja que és de gran importància per la societat catalana, i per motius contraris, fins i tot a la societat espanyola.

 Els polítics espanyols s'estan burlant contínuament de nosaltres fent tot tipus de coses inútils que no portaran a la solució de la crisis ni satisfaran als catalans que volem la independència, simplement gaudeixen molestant.

Espanya se’n està anant a la ruïna i el nostre país hi està anant a darrere, agafat de la ma i sense cap altre opció.
Cada cop la cosa està anant a més i nosaltres seguim esperant, i esperant, i esperant... com uns il·lusos a que des de Madrid ens deixin marxar. Perquè hauria de voler un país que marxi la seva principal font d'ingressos i probablement la zona més importants pel què fa a relacions amb països exteriors, ja sigui pel Mediterrani o pel fet de tenir Barcelona?

 No sé ben bé què és el que pretenen aquests polítics catalans que prometen molt però a l’hora de la veritat no tenen clar ni si es farà un referèndum per si als de Madrid no els està bé.. Dons està clar que no els hi està bé, però això s’ha sabut de sempre i ha de ser l’obstacle més petit en el nostre camí, ja que esperant i demanant no arribarem enlloc, el què s’ha de fer és actuar, cadascú tot el què pugui i tots units, ja sigui mitjançant estelades, manifestacions, escrits o simplement intentant de convèncer els veïns. Tan sols si tots hi contribuïm i actuem podrem arribar a l’objectiu, o sinó podrem seguir esperant i demanant permís fins el 2099.

És una pena que arribat al punt que ha arribat l’independentisme ens haguem de conformar a seguir units al tros de terra del costat i anar proveint-los de riqueses, també cal dir que és una vergonya que els polítics no comencin a actuar i simplement vagin deixant passar el temps inútilment (tan de bo m’equivoqui amb això últim) però almenys jo m’estic començant a cansar de promeses i tonteries que no porten enlloc i de moment no donen cap senyal d’estar avançant en el camí de la independència.

Crec que és hora de canviar amb la tradició i marxar d’una vegada per totes de la festa que tenen els del nostre futur país veí. Som suficient gent per permetre’ns crear un nou país i tenim mitjans suficients per subsistir i esdevenir un país ric en un període de temps relativament curt.||*||

 

PD: Per totes aquelles persones que els pugui interessar, un video sobre la independència de Catalunya.

http://www.tv3.cat/videos/4411291/Agusti-Bordas-Raons-per-a-lestat-propi

JO DENUNCIO

Cada dia ens trobem inmersos en un mar de publicacions a diaris, revistes, notícies i demès les quals són falses publicacions creades per atraure audiència i donar-se a coneixer a diferents llocs del país on es creat el mitjà de comunicació corresponent.

Volia denunciar aquest fet ja que diverses persones, la majoria són famoses, són victimes tan sols per fer la seva feina. Per què s'ha de publicar una "mentida" de alguna persona tan sols sense coneixer-la ni saber res de la seva vida privada?
El fet es que una persona normal no jutja de la gent que no coneix pel mateix respecte cap a la persona i sense saber del cert el que aquesta persona esta dient.
Sovint penso tal i com es pot quedar un famos en veure una publicació seva en un article totalment fals i penso en qui es el que té la cara de posar el seu nom en el article. Crec que en un futur perquè els articles siguin creibles per la gent hi tingui que haveri una prova dels fets com a minim. En tots aquests casos sempre hi han les excepcions, que es vulgui o no també són victimes perquè els oients o el receptor, degut a falses publicacions, ja es miren amb uns altres ulls aques excepcions, que podrien ser les certes.

En tot aquests fets tambe en sortim victimes la gent que li prestem la seva atenció ja que sabem en un llarg futur la falsetat de la publicació, però aquesta acomulació de falsetats fa que ens adonem de les seves "mentides". Tot i adonar-nos'en seguim sen victimes en el fet de seguir compran els diaris, revistes... en que ens enstan enganyan!

Per aquests fets que són alguns dels mes importants volia denunciar aquestes publicacions que fan cada dia, volguem o no, mes adictes als seus oients o lectors.

Jo denuncio

La societat catalana està experimentant una evolució cap a la independència a un ritme molt més accelerat del que s’esperaven els experts. Aquest augment de velocitat en el procés es deu, segurament, a la gran participació que va tenir la manifestació per a la independència celebrada el 11 de setembre de l’any passat a Barcelona. Davant aquesta resposta de la població catalana, el govern espanyol, ha iniciat un seguit de reformes en les lleis, amb la intenció de rebaixar el sentiment de nació dels catalans. Per intentar rebaixar-lo, estant atacant a un dels símbols més importants de qualsevol nació, la seva llengua.

Aprofitant que un col·lectiu de disset famílies de tot Catalunya, denunciaven que el seus fills no eren educats en castellà, volen reformar tota la llei educativa, amb la intenció de fer desaparèixer gairebé del tot el català de les aules. La proposta és tan incoherent com absurda: un total de disset famílies és una xifra insignificant per canviar una llei d’àmbit educatiu. Sense anar més lluny, en el País Valen cià es va donar la mateixa situació a la inversa, famílies demanant educació en català, però allà el col·lectiu era d’unes 1000 famílies aproximadament, i no se’ls va ni tant sols escoltar. La solució al problema ja es va oferir a les famílies: els seus nens tenien un professor especial, per a ells sols, dins de l’aula, que els hi traduïa i explicava en castellà al nen/a el què el professor català ensenyava a classe. Llavors els pares i mares dels nens es queixaven que els seus fills es sentien aïllats i diferents de la resta de companys.

És trist dir-ho, però s’ha de reconèixer que sembla que enlloc d’avançar, el govern del nostre país retrocedeix: aquests intents d’implantar el castellà com a única llengua de tot l’estat espanyol només s’havia intentat anteriorment durant una època com el franquisme, el qual no destacava precisament per la democràcia. Podem concloure doncs, que la societat en la qual vivim està totalment mancada de racionalisme i per a poder ser escoltat has de complir una norma bàsica, ser amic i/o tenir el mateix pensament que els òrgans de poder.

"Jo denuncio"

Des de fa uns quans anys, la societat es veu involucrada en una cosa que en diuen crisis econòmica, una crisis que van crear els bancs quan jugaven, perquè no es pot dir d'una altre manera, amb els estalvis de la gent. Aquesta crisis no ha servit per res més que per desmuntar una cosa tant necessària com és l'estat del benestar. Un petit privilegi per la societat que s'havia anat forjant durant anys amb penes i treballs i que amb una durada de temps molt petita comparada amb la necessària per construir-lo està sent desmantellat de dalt a baix.

Dos dels punts més important de l'estat del benestar com ara són la sanitat i l'educació universal i gratuïta estan sent totalment destruïdes. Tant la sanitat com l'educació suposadament suposen un cost econòmic molt alt pel govern, el mateix govern que prefereix tenir un exercit que no li serveix per a res i uns tancs espatllats abans que poder garantir el futur del país i la seva qualitat de vida. Al govern no li preocupa fer retallades en la sanitat ni en l'educació ja que a ells no els afecta, ja tenen prous diners com per portar els seus fills a escoles privades i si es posen malalts no tenen per què preocupar-se no tenen pas que esperar-se, no els fa falta entrar a les llistes d'espera, ja van a metges privats...

L'estat del benestar és una cosa que hores d'ara té una salut molt fràgil i que si no podem formar a metges per falta d'educació publica de qualitat i no la podem cuidar bé per falta d'una sanitat de qualitat ben aviat aquesta ens deixarà. Per aquest motiu ara hem de fer tots pinya i demostrar al govern que l'estat del benestar està en perill gràcies a la seva incompetència i que si segueixen llençant i malgastant els diner amb coses com un exercit inútil, una gran quantitat de funcionaris escalfa cadires, els seus flamants cotxes oficials, les seves dietes de 100€ per persona, els seus Ipads, les seves dues cambres de representants simplement inútils i tantes altres coses... Els hem de demostrar que som un poble que no ens estarem inútilment mirant com desmunten l'estat del benestar sinó que lluitarem per aquesta amb les armes que facin falta.

JO DENUNCIO

M'agradaria basar la meva denúncia en un problema que pateixen principalment les grans ciutats i que, sovint, està a les últimes posicions de les denúncies socials: la contaminació acústica. 

Tot i que existeixen lleis i mesures correctores (escasses i poc clares) per reduir els sorolls extrems, el problema rau en que ni els nostres governs, ni els mitjans de difusió social, ni la nostra societat li estem donant la consideració que es mereix, fent ben poc per alleugerir-la i donant prioritat a altres denúncies com pot ser la contaminació de les aigües, de l'aire o dels menjars.

És més, des de fa anys, i suposo que per disfressar aquesta mala gestió governamental,  se'ns està venent l'idea que una ciutat amb soroll és sinònim d'una ciutat viva que fa honor als seus ciutadans, mentre que el silenci és símbol de tot allò que no és social, la nit, el son i, fins i tot, la mort.

Actualment, aquest soroll ha deixat de ser signe de distracció com a conseqüència del creixement de la població, la indústria i els serveis, fent-se alhora més evident la poca actuació dels nostres polítics per prevenir el problema.  Així doncs, el soroll continua sent un factor molt perjudicial per la nostra salut.  I no em refereixo només al soroll que afecta el benestar personal i la qualitat de vida de les persones, sinó els efectes fisiològics i psicològics que pot arribar a tenir: problemes auditius, d'estrès, d'ansietat o cardiovasculars.

Tant difícil és corregir això?  Tenim por que els turistes deixin de venir a les nostres ciutats, moltes precisament conegudes perquè no hi ha llei sobre el civisme i comportament pel que fa al soroll?,  No es pot regular la construcció d'habitatges propers als aeroports o, millor dit, a l'inrevés?  Que potser la gent no compraria un cotxe el motor del qual no fes soroll? 

M'agradaria proposar algunes mesures per ajudar a tractar aquest tema tant important com desatès:

-    

   - Determinar la consideració que mereixen les diferents fonts de soroll,  (Indústria, automòbils, oci, obres, i fins i tot el famós “botellón”, tot i controlant  la seva evolució.

-  - Creació d'una normativa apropiada per tal que les Administracions nacionals, autonòmiques i locals disposin d'uns coneixements adequats dels problemes del soroll, la seva actuació i sancions a aplicar.

-   - Conscienciació ciutadana sobre la creació i efectes del soroll.  Cal sensibilitzar la població de la responsabilitat que tots tenim a nivell personal.

-      - Creació d'associacions, on adreçar les nostres denúncies, que siguin responsables de fer-les arribar al Ministeri de Medi Ambient pel seu tractament.

Penso que es pot gaudir de tots els serveis que una ciutat precisa, però cal implicar-s'hi i que no s'hagi de dir novament allò de....Ups! se'ns ha tornat a escapar de les mans!

Jo denuncio.

El que jo denuncio és la triple opressió en que la societat actual està sotmesa als Països Catalans. Aquesta triple opressió és de gènere, de classe i nacional. Tot això va en el mateix sac de la crisi actual, que no és dolenta per tothom. El màxim benefici d'aquesta l'està traient les caixes, els bancs i les grans empreses aplicant el seu programa econòmic neoliberal explotant les classes populars per enfortir el seu capital. Aquesta situació provoca un desmantellament de la sanitat i educació públiques creant un sistema on només els més rics poden gaudir d’una bona assistència sanitària o una educació de qualitat.

 El primer tipus d'opressió és, segurament, la més silenciada i totalment indispensable per el funcionament del sistema capitalista. El patriarcat, l'opressió sistemàtica envers la dona, ens ensenya a seguir uns rols masclistes que es tradueixen en una clara dominació de l'home en tots els àmbits. En podem veure exemples tan quotidians com els salaris més baixos pel simple fet de ser dones, el càrrec de fer la gran majoria de feines de casa sense cap benefici econòmic tot i augmentar la seva jornada laboral, anuncis de neteja protagonitzats sempre per la dona … Tots aquests elements, i tants d’altres, fan que la situació de les dones sigui molt precària. Situació per tant totalment denunciable i necessària per dir PROU a l'ofensiva patriarcal i per tant capitalista, i començar per nosaltres mateixes un canvi cap a una societat igualitària.

 Segon tipus d'opressió, la de classe. Lluita de classes, el motor de la història. Els grans capitals en contra de les classes populars. Les classes dominadores, els culpables de la crisi, decideixen allò que més afavoreix econòmicament en detriment de la gran massa de població, que ens perjudica més i més. Aquí arriba l'importància de la vaga: Si ens parem, aturem la producció i si l'aturem, aturem el seu enriquiment constant. Que la por canviï de bàndol. Als Països Catalans, molts són els exemples que ens oprimeixen com a classe. La més clara és la reforma laboral, aprovada fa no massa temps, que té com a objectiu deixar les condicions del treballador en una situació pèssima i permetent doncs, a augmentar el benefici de la classe alta i deixar tot el poder en mans de l'empresari. Tot això, el sistema capitalista ho legitima. Aquesta situació, on la riquesa la crea la classe treballadora, és aquesta que se l'ha de quedar i no a l'altre que l'oprimeix. Nosaltres produïm, nosaltres decidim.

La darrera opressió, la nacional. Opressió per part de l'estat Espanyol i no oblidem, també del Francès. La patim de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no només el Principat de Catalunya, com molts creuen i volen creure-ho. Molt visible és com ens volen aniquilar com a poble i començant per atacar-ne un dels pilars bàsics: La llengua. A les Illes Balears, al 87% dels nens i nenes volen estudiar en Català i no poden. Al País Valencià, 125.000 famílies que s'han matriculat en Català i no els hi deixen. Al Principat, carregant-se l'immersió lingüística sense cap mena de mirament amb la llei LOMQE. Una ofensiva, doncs, prou visible i amb uns objectius ben clars i definits. Arran de tot aquest atac i tants d'altres, en surt un desig independentista, molts cops regionalista, que ara sembla ser l’última moda política. El que preocupa i ens hauria de preocupar a tots és com gestionem el nou país, perquè si ha d'estar organitzat com està actualment, no cal que hi dediquem el temps. Independència dels Països Catalans per canviar de sistema, per un model igualitari i radicalment democràtic.

Com deia l'Ovidi, "ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer."

Jo denuncio

Els avantatges de tenir poder:

Com tots sabem, vivim en un país en que la classe mitja està desapareixent; els rics són cada dia més rics mentre que cada vegada hi ha més pobres. Com és que cada vegada són més rics? I  més pobres? A què és degut això? Trobo que és un tema que cal denunciar, i sobre tot trobar-li una solució.

Una de les causes d’aquest enriquiment exagerat d’una part de la població és deguda a la corrupció. Però això no hauria arribat tant lluny si s’haguessin pres les mesures adequades en el moment adequat. Per posar un exemple, és com si tractéssim d’educar un nen, però en comptes de fer-ho com toca el malcriem i li permetem totes les coses que vol, fins a arribar al punt que això no seria sostenible de cap manera. Què ha passat amb els corruptes? Si s’hi s’haguessin castigat de la manera adequada no hi hauria corrupció, però clar, en aquest país és més important posar algú ha la presó algú que ha robat en un supermercat per menjar que no algú que ha estafat milions d’euros.

Quan vull dir els avantatges que té la gent que posseeix poder, és que tinc la sensació que tenen menys censures. Posem exemples: la policia va trobar al ex-alcalde Gallardón conduint a més de 140km/h. Resultat? No hi va haver multa. L’expresident Aznar és enxampat passejant gossos a una zona prohibida, on es multa a qui passeja els gossos a aquella zona. Resultat? No hi va haver multa. I com aquests, podríem seguir amb moltíssim casos, en que sembla que com més poder té la gent, menys els hi fan pagar de les seves sancions. Però en canvi, enxampen a un pensionista passejant el gos per la zona prohibida igual que a Aznar, i la multa és de 300 euros, és a dir, un problema per una persona que cobra tant poc al mes.

Els cassos de corrupció i de privilegis jo crec que van de costat, de la mateixa manera que no es sanciona igual a una persona normal que a una persona poderosa.

La manera de solucionar tots aquests problemes són que d’una vegada es sancionin les persones pel delicte comès, no pel nom que tenen. Que sancionin amb anys de presó a totes les persones que estan estafant el nostre país, omplint-se les butxaques de mentres que n’hi ha d’altres que no tenen res per menjar.  Tots els ciutadans espanyols hauries de ser iguals davant la llei.