Jo denuncio

Hi ha moltes situacions que podríem denunciar però una de les més vergonyoses, per dir-ho d’alguna manera, que té el nostre país són els desnonaments.

Aquesta situació realment és preocupant donat que alguns ciutadans, fruit de la desesperació per perdre la única cosa que els queda, han arribat al suïcidi.

Si busquéssim els culpables d’aquests fets podríem assenyalar principalment els bancs ja que donaven crèdits a qualsevol persona sense assegurar-se’n que aquest ho podia pagar. No van tenir en compte que la gent podia perdre el seu lloc de treball i que després no poguessin pagar els deutes que tenien. Això va donar lloc al començament dels desnonaments. Però els polítics també tenen la seva part de culpabilitat, és a dir, els polítics que ens envolten tant el PP com anteriorment el PSOE han actuat de manera errònia i irresponsable “treballant” pels interessos dels bancs i no pels dels ciutadans.  A més, amb tot això l’Estat incompleix la Constitució, que reconeix el dret de tots els ciutadans a tenir “un habitatge digne i adequat”.

Com que ja no hi ha marxa enrere només podem buscar solucions per evitar els desnonaments o per oferir segones oportunitats a aquells que han sigut desnonats.

Algunes solucions per evitar els desnonaments podrien ser:

-          Augmentar els llocs de treball per tal de disminuir l’atur i així poder aconseguir un sou que permeti seguir pagant el lloguer o la hipoteca dels habitatges. 

-          Congelar els deutes durant un període aproximat de 2 anys per tal que aquella persona que no pot pagar tingui la oportunitat de recuperar-se i liquidar els deutes.

-          Oferir de lloguer el mateix habitatge en el cas que el deute no pugui ser pagat.

Actualment, com que les solucions per evitar els desnonaments no acaben de donar resultats, s’ha de buscar solucions pels desnonats. Una de les solucions seria fer una política de lloguer social per tal de que aquests tinguin un habitatge no privilegiat però digne en el que viure. Una altre solució seria que el banc condonés el deute d’aquells casos més extrems.

Això tan sols són algunes mesures que podrien ajudar a aquelles persones que realment ho necessiten. Evitant els desnonaments podríem acabar amb els suïcidis d’aquestes persones que es queden realment sense res i no veuen cap més esperança. Realment, quan es pren un habitatge a algú que no pot pagar els deutes que té, aquest arriba a la desesperació.