Jo denuncio.

És viable mantenir l'actual estat del benestar?

Llegint denuncies, queixes i solucions dels companys en aquest blog, me n'he adonat què realment no sabem el treball i la possible viabilitat disponible que disposa qualsevol estat per aconseguir aquests drets que demanem.

Ens hem parat a pensar què passarà quan d'aquí cinquanta anys la població activa hagi de mantenir a base de les seves hores de treball el doble de jubilats?, ens hem parat a pensar quan temps pot durar un estat amb una tassa d'atur tant alta pagant un quasi 100% del preu real dels medicaments mentre que els ciutadans no en paguen ni un 1%?, ens hem parat a pensar com un estat el qual el seu deute públic és d'uns 800 mil milions d'euros i un, futurament, 30% d'atur, podrà tornar aquests diners?, ens hem parat a pensar com un estat amb una situació econòmica tant mediocre pot mantenir pagant als universitaris un 40% del cost real de la matrícula anual?.

Bé, vist així potser la visió i el reclam desmesurat de coses canvia, amb aquestes reclamacions que fan els manifestants actuals de perseverar l'estat del benestar, és a dir, de tenir-ho tot i més a canvi de res, ens està apropant al desastre, ens apropa cada cop més cap a la idea d'un comunisme, òbviament, utòpic.

Hauríem de començar a tocar de peus a terra i adonar-nos què (sense infravalorar a ningú) una família amb dos sous mileuristes no es poden permetre viure en cases de 400.000€, portar un A4 per anar a treballar i un Evoque per portar els nens a l'escola, i per descomptat, una casa a l'Escala per passar-hi els caps de setmana. Molts direu la solució fàcil, "oh, la culpa és dels bancs per donar crèdits a quelcom", mentida, la culpa és dels inconscients somiatruites que creien poder dur un tren de vida com aquell, els bancs són simplement una empresa i com a tal la seva finalitat és lucrar-se i, òbviament, mentre van poder, ho van fer a costa dels somiatruites esmentats amb anterioritat. 

Amb tot això vull dir què, ja ens podem anar traient la idea de seguir, perdoneu-me l'expressió, "xupant del bote" d'aquesta manera tant extrema com estem fent ara, tard o d'hora haurem de tornar 200 o 100 anys enrere on el capitalisme era tant salvatge que si no et podies pagar la medicina, mories, si no podies pagar l'educació dels teus fills, restaven analfabets la resta de la seva vida, és així senyores i senyors, hem de començar a conscienciar-nos que aquest ritme de vida s'acaba i que la situació en què ens trobem ara, així es quedarà, aquesta crisi no és cíclica en forma de V o de U com les anteriors, aquesta es permanent, és una L.