Entre tots els individus d’aquest món, s’engloba una gran diversitat de
cultures, religions i costums. Evident és, que en el segle en el qual ens
trobem, hi ha una llibertat de pensament i d’opinió, on tothom pot i ha de
seguir el seu propi patró, al que s’ha adaptat perquè ha estat criat en un
territori específic o l’hi han inculcat. Però malgrat aquesta diversitat de
pensaments i de costums, una gran part de la societat deixen de banda el
respecte, i es mostren intolerants a tot allò que no s’assembla a lo propi.
Tal i com aquests individus tenen el dret a ser respectats pels altres que
no actuen com aquests, també tenen l’obligació de respectar tot allò que no s’assembla
gens a les seves maneres d’actuar, pensar o creure.
Moltes de les
guerres que hi ha hagut i encara hi ha en aquest planeta han estat provocades majoritàriament
per causes socioculturals. De tot això, n’ha tingut la culpa l’evident intolerància
i la manca d’empatia caracteritzant en molts individus, i que encara ara,
trobem. La causa principal d’aquestes situacions que manquen respecte cap als
altres en aquests àmbits, és quan l’ésser humà es convenç que l’únic veritable
i acceptable per tothom ha de ser allò que ell pensa. Estem acostumats a pensar
que lo normal és allò que fa la gran majoria. I aquí, l’ésser humà s’equivoca,
continuant amb la seva intolerància per a les situacions impròpies.
La solució en
aquest cas, no pot estar en el desig d’un canvi de pensaments o de costums que
no volem reconèixer com a normals. Per exemple, si algú d’aquest primer món, on
vivim en un ritme de consumisme, s’endinsa al tercer món, on el ritme de vida
és extremadament diferent o tenen cultures diferents, veurem que cap de
nosaltres els podrà fer entendre que és més còmode vestir amb roba com la
nostra o que no és ètic passejar-se pel món sense cap mena de tela a sobre. Cadascú
té els seus costums i la solució no s’amaga en fer canviar a la gent, sinó guanyar
l’aptitud tolerant, buscar i aprendre de les diferents cultures, sent sempre
fidels al que pensem, però sense menysprear, respectant i acceptant com a
normal també, la manera d’actuar, creure i pensar dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada