Jo denuncio

La societat en que vivim actualment funciona amb un sistema capitalista que focalitza cada moviment d'aquesta en l'augment de patrimoni per poder sostenir el típic estil de vida consumista. Desgraciadament, el model capitalista, segons la meva opinió, és molt inadequat per a l'ésser humà, perquè s'aprofita de, potser, el defecte que més el caracteritza, l'egoisme. L'ésser humà té tendència a pensar, per sobre tot, en el propi benestar i si traduïm benestar amb l'idioma del capitalisme obtindrem que és l'augment il·limitat de la propietat privada, és a dir, vivim per guanyar i gastar diners. Això últim sol ser el cas de la classe mitjana treballadora la qual lluita per deixar de ser-ho mitjançant l'augment de l'acumulació del propi capital i intentant guanyar poder per ascendir fins a la classe alta on l'home perd els seus principis i els substitueix per avarícia i una gana inacabable de poder i d'augment de patrimoni, encara que això comporti prendre el poc capital que la classe mitjana treballadora (o al menys una part d'aquesta, la qual realment és productiva, que és la quina manté la base de qualsevol sistema) ha pogut acumular amb esforç durant anys, fins i tot dècades. Això ens fa entendre que com més pes econòmic tinguis més poder tindràs i més capital podràs "requisar" d'aquells que mai arribaran a acumular ni mitja quarta part, al llarg tota la seva vida, del que tu, pel simple fet d'estar ben posicionat, podràs prendre'ls-hi en qüestió d'hores o minuts. A més la pena per cometre aquest delicte mimbarà o fins i tot desapareixerà també d'acord amb el teu capital i poder prèviament acumulats.

Es pot dir que capital equival a poder, ja que són directament proporcionals sempre i quan la persona amb capital ho faci saber a la societat, llavors aquesta la tractara millor i de manera especial per por o per aconseguir treure'n algun rendiment.

Per poder sortir d'aquest sistema injust, només hi ha dues opcions. Una d'elles és suprimir l'egoisme humà, però aquesta conducta és impossible d'evitar, perquè, per exemple quan algú té prou poder per convèncer grans multituds cau en la temptació de fer el que creu millor en benefici propi i oblida fàcilment els seus principis, és a dir, que la conducta humana canvia i s'adapta a tota mena de situacions segons una seria de factors, tots ells subordinats a l'instint de supervivencia que és on resideix l'egoisme en estat més pur, perquè està enfocat en la pròpia persona i això només deasfavoreix a aquells que han de prendre decisions pels altres o controlar-los . L'altra opció és canviar de sistema i aquest nou sistema ha de limitar els moviments de l'ésser humà en un grau que aquest es pugui sentir lliure, però que li impedeixi desenvolupar conductes nocives per a ell, la societat i el seu entorn.