dilluns, 29 d’abril del 2013

Jo denuncio



M'agradaria denunciar un fet que durant els últims anys ha anat a més fins arribar a convertir-se en un dels més problemàtics per la nostra gran ciutat-nació que és Berga. Tant jo com molts altres patriotes berguedans presenciem amb més pena que glòria com el real esperit dels neo-bergistans està quedant tocat de mort per les noves generacions.
La ferida s'aprofundeix a mesura que t'endinses a l'arrel del problema, ja que de cara a l'exterior el problema no sembla greu, però tard o d'hora ens inhabilitarà completament com a poble.

Remenant el problema, la primera cosa que ens adonem és de la gent que s'arriba a plantejar la grandesa de Berga. Possiblement aquesta gent no té solució, i si en té, és una solució massa extrema com per atrevir-me a publicar-la en un blog públic. La censura (Merdesana) novament fa acte de presència.
Continuant amb altres casos, ens trobem amb la gent que tot i encara mantenir una mica del seu esperit berguedà no volen donar-lo a conèixer, aliant-se així amb els detractors més radicals exposats en el primer cas.
Seguidament, i sense voler allargar-me més del necessari, encara trobaríem un últim cas, el de menys gravetat. Són aquells berguedans que actuen plenament com a berguedans però no en tenen coneixença. Personalment crec que els defensors del berguedanisme extrem hauríem de tenir un enfocament major a curt termini vers aquest grup, ja que és necessari tenir aquesta gent del nostre bàndol.

Un cop analitzat breument el problema sobre el qual tractem, és hora d'exposar fets concrets i m'agradaria començar per un de recent. Com molts de vosaltres sabreu, fa pocs dies es va celebrar Sant Marc, important a Berga per la seva popular pujada a Queralt per part dels berguedans i berguedanes, promesa feta a la Mare de Déu i que darrerament veiem com no està sent complida. Aquesta any ha sigut realment desastrós, algun professor s'ha atrevit a usar mètodes amenaçadors, i davant d'això els més febles han sucumbit, deixant al descobert la ferida que patim i que s'eixampla any rere any. Però no patiu, la Mare de Déu, no està per ximpleries, no us estranyeu de les desgràcies que els hi ocorrin als boicotejadors de les festes berguedanes.

Com podeu veure, el problema és greu, però no és res que no es pugui arreglar amb una bona dosis de la "Crònica Menuda de la Ciutat de Berga" per vena.


BERGA O BARBÀRIE!
MORI MERDESA






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada