Jo denuncio.

El que jo denuncio és la triple opressió en que la societat actual està sotmesa als Països Catalans. Aquesta triple opressió és de gènere, de classe i nacional. Tot això va en el mateix sac de la crisi actual, que no és dolenta per tothom. El màxim benefici d'aquesta l'està traient les caixes, els bancs i les grans empreses aplicant el seu programa econòmic neoliberal explotant les classes populars per enfortir el seu capital. Aquesta situació provoca un desmantellament de la sanitat i educació públiques creant un sistema on només els més rics poden gaudir d’una bona assistència sanitària o una educació de qualitat.

 El primer tipus d'opressió és, segurament, la més silenciada i totalment indispensable per el funcionament del sistema capitalista. El patriarcat, l'opressió sistemàtica envers la dona, ens ensenya a seguir uns rols masclistes que es tradueixen en una clara dominació de l'home en tots els àmbits. En podem veure exemples tan quotidians com els salaris més baixos pel simple fet de ser dones, el càrrec de fer la gran majoria de feines de casa sense cap benefici econòmic tot i augmentar la seva jornada laboral, anuncis de neteja protagonitzats sempre per la dona … Tots aquests elements, i tants d’altres, fan que la situació de les dones sigui molt precària. Situació per tant totalment denunciable i necessària per dir PROU a l'ofensiva patriarcal i per tant capitalista, i començar per nosaltres mateixes un canvi cap a una societat igualitària.

 Segon tipus d'opressió, la de classe. Lluita de classes, el motor de la història. Els grans capitals en contra de les classes populars. Les classes dominadores, els culpables de la crisi, decideixen allò que més afavoreix econòmicament en detriment de la gran massa de població, que ens perjudica més i més. Aquí arriba l'importància de la vaga: Si ens parem, aturem la producció i si l'aturem, aturem el seu enriquiment constant. Que la por canviï de bàndol. Als Països Catalans, molts són els exemples que ens oprimeixen com a classe. La més clara és la reforma laboral, aprovada fa no massa temps, que té com a objectiu deixar les condicions del treballador en una situació pèssima i permetent doncs, a augmentar el benefici de la classe alta i deixar tot el poder en mans de l'empresari. Tot això, el sistema capitalista ho legitima. Aquesta situació, on la riquesa la crea la classe treballadora, és aquesta que se l'ha de quedar i no a l'altre que l'oprimeix. Nosaltres produïm, nosaltres decidim.

La darrera opressió, la nacional. Opressió per part de l'estat Espanyol i no oblidem, també del Francès. La patim de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no només el Principat de Catalunya, com molts creuen i volen creure-ho. Molt visible és com ens volen aniquilar com a poble i començant per atacar-ne un dels pilars bàsics: La llengua. A les Illes Balears, al 87% dels nens i nenes volen estudiar en Català i no poden. Al País Valencià, 125.000 famílies que s'han matriculat en Català i no els hi deixen. Al Principat, carregant-se l'immersió lingüística sense cap mena de mirament amb la llei LOMQE. Una ofensiva, doncs, prou visible i amb uns objectius ben clars i definits. Arran de tot aquest atac i tants d'altres, en surt un desig independentista, molts cops regionalista, que ara sembla ser l’última moda política. El que preocupa i ens hauria de preocupar a tots és com gestionem el nou país, perquè si ha d'estar organitzat com està actualment, no cal que hi dediquem el temps. Independència dels Països Catalans per canviar de sistema, per un model igualitari i radicalment democràtic.

Com deia l'Ovidi, "ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer."