En els darrers temps, la manca de recursos fòssils ha esdevingut motiu de preocupació de la
població mundial. Sí, és cert, hi ha menys quantitat d’aquests que en èpoques
anteriors, però per altre banda no és veritat que estan desapareixent.
A les grans potències mundials no els interessa que la població coneix-hi les quantitats de recursos fòssils restants, ja que el preu d’aquests tindria que ser molt inferior a l’actual. A països subdesenvolupats s’està sobre explotant aquesta font d’obtenció d’energia, menyspreant grans sistemes d’energies renovables les quals produeixen menys residus i no posen en perill els ecosistemes, que ja estan prou perjudicats com per continuar destrossant-los. Una societat capitalista, que no té intenció de solucionar un greu problema causat per la globalització. Aquesta és la societat en la que vivim, i no interessa solucionar problemes així perquè l’economia de persones d’alt nivell social, burgeses, es veuria perjudicada. Però la solució te que sorgir de l’interior del poble. Amb un proletariat unit, es pot combatre aquesta societat que, apart de robar a les classes baixes, permet la destrucció del planeta només per a mantenir el seu estatus social. Quan direm prou? Unim-nos, revolucionem-nos, i apliquem un sistema ecologista per tal de recuperar i regular els ecosistemes. Aturem la desmesurada tala de boscos, la dipositació de residus als nostres oceans. La terra és de totes, i totes tenim que lluitar per a mantenir aquesta. Aturem l’ús extrem dels recursos fòssils i apliquem-ne d’altres com el biogàs, que la combustió d’aquest no genera residus tòxics, també l’energia eòlica i solar, hidràulica, i d’altres que s’han de perfeccionar. No ens deixem manipular per un capital on estem sotmeses i trenquem les cadenes on estem lligades. Creem un poder popular, que lluiti pels drets socials i naturals de les que habitem aquest planeta i que volem que sigui el planeta on visquin les nostres filles i fills, igual que ho han fet les nostres avantpassades i nosaltres. Com molt bé va dir Karl Marx, “La família burgesa es basa en el capital, en el lucre privat”, i nosaltres no hem de permetre que els seus luxes siguin gràcies a la pobresa de la resta. També cal destacar unes paraules de Santiago Carrillo que ens diuen que “El capitalisme pot arribar a destruir l’espècie humana”, i si es segueix amb aquesta dinàmica, no només es destruirà l’espècie humana si no tot un planeta, una infinitat d’éssers vius que, per molt minúsculs que siguin, tenen el mateix dret a vida que l’home.
Seria interessant una reflexió per part de tota la població sobre aquest aspecte, i adonar-nos de que la majoria de la societat viu en una situació de pobresa perquè la menor part de les que habiten aquest planeta puguin viure amb una qualitat de vida molt superior a les altres. Destruïm el capitalisme, unifiquem-nos, i creem una societat sense estaments, on no existeixi la pobresa ni la riquesa, on totes siguem iguales, siguem del sud, del nord, blanques o negres. Totes som iguals. Si no fem això, estem permetent la destrucció d’un planeta comú per a la luxúria d’unes poques persones, que no tenen en compte la destrucció dels ecosistemes només per a obtenir un major capital privat. Marx també va dir que “La pitjor lluita és la que no es fa”, per tant, proletàries del món, unim-nos totes i lluitem per al planeta on vivim.
A les grans potències mundials no els interessa que la població coneix-hi les quantitats de recursos fòssils restants, ja que el preu d’aquests tindria que ser molt inferior a l’actual. A països subdesenvolupats s’està sobre explotant aquesta font d’obtenció d’energia, menyspreant grans sistemes d’energies renovables les quals produeixen menys residus i no posen en perill els ecosistemes, que ja estan prou perjudicats com per continuar destrossant-los. Una societat capitalista, que no té intenció de solucionar un greu problema causat per la globalització. Aquesta és la societat en la que vivim, i no interessa solucionar problemes així perquè l’economia de persones d’alt nivell social, burgeses, es veuria perjudicada. Però la solució te que sorgir de l’interior del poble. Amb un proletariat unit, es pot combatre aquesta societat que, apart de robar a les classes baixes, permet la destrucció del planeta només per a mantenir el seu estatus social. Quan direm prou? Unim-nos, revolucionem-nos, i apliquem un sistema ecologista per tal de recuperar i regular els ecosistemes. Aturem la desmesurada tala de boscos, la dipositació de residus als nostres oceans. La terra és de totes, i totes tenim que lluitar per a mantenir aquesta. Aturem l’ús extrem dels recursos fòssils i apliquem-ne d’altres com el biogàs, que la combustió d’aquest no genera residus tòxics, també l’energia eòlica i solar, hidràulica, i d’altres que s’han de perfeccionar. No ens deixem manipular per un capital on estem sotmeses i trenquem les cadenes on estem lligades. Creem un poder popular, que lluiti pels drets socials i naturals de les que habitem aquest planeta i que volem que sigui el planeta on visquin les nostres filles i fills, igual que ho han fet les nostres avantpassades i nosaltres. Com molt bé va dir Karl Marx, “La família burgesa es basa en el capital, en el lucre privat”, i nosaltres no hem de permetre que els seus luxes siguin gràcies a la pobresa de la resta. També cal destacar unes paraules de Santiago Carrillo que ens diuen que “El capitalisme pot arribar a destruir l’espècie humana”, i si es segueix amb aquesta dinàmica, no només es destruirà l’espècie humana si no tot un planeta, una infinitat d’éssers vius que, per molt minúsculs que siguin, tenen el mateix dret a vida que l’home.
Seria interessant una reflexió per part de tota la població sobre aquest aspecte, i adonar-nos de que la majoria de la societat viu en una situació de pobresa perquè la menor part de les que habiten aquest planeta puguin viure amb una qualitat de vida molt superior a les altres. Destruïm el capitalisme, unifiquem-nos, i creem una societat sense estaments, on no existeixi la pobresa ni la riquesa, on totes siguem iguales, siguem del sud, del nord, blanques o negres. Totes som iguals. Si no fem això, estem permetent la destrucció d’un planeta comú per a la luxúria d’unes poques persones, que no tenen en compte la destrucció dels ecosistemes només per a obtenir un major capital privat. Marx també va dir que “La pitjor lluita és la que no es fa”, per tant, proletàries del món, unim-nos totes i lluitem per al planeta on vivim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada