Els últims anys han
estat marcats per les contínues
retallades per part dels governs del món a les polítiques socials i a l’Estat
del Benestar a conseqüència de la crisi econòmica en que es troba immers el món
des de l’any 2008. És per això que cada vegada es fa més evident la necessitat
de reduir la despesa militar.
Segons el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), la despesa militar
mundial l’any 2012 va ser de 1,74 bilions $, despesa que representa el 2,5% del
PIB mundial. És una despesa que fomenta antics conflictes armats, així com ajuda a originar-ne de nous.
Les armes són béns improductius, és a dir no produeixen valor econòmic, tot i que provoquen un cost important a nivell mundial. A més tenen conseqüències perverses ja que frenen el desenvolupament i no representen cap avenç econòmic. Si tots els recursos invertits en armament es destinessin a les polítiques
socials, crec sincerament que es generaria un important desenvolupament humà i social. A més, les
armes són una de les causes principals de les desigualtats entre els països del
nord i del sud, perquè contribueixen a la pobresa del Tercer Món per
l’endeutament que provoquen les exportacions d’armes en aquestes regions.
Els governs
europeus, amb l’arribada de la crisi s’han vist obligats a emprendre reduccions
en els seus pressupostos militars , especialment en les principals potències,
Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i en menor grau Espanya.
Res justifica que
a l’Estat espanyol es destinin al 2013
més de 16.000 milions € a la despesa militar, ni a mantenir un exèrcit
sobredimensionat, així com a invertir capital públic en la compra de nous armaments com, fragates, avions de combat i helicòpters militars, que tot plegat ha generat un deute acumulat de 32.000
milions €.
No es pot
tolerar que se sostingui amb diners públics un sector que ven armes a països en conflicte on es vulneren els drets humans, quan les necessitats més bàsiques
no estan cobertes per a tota la població. Enmig de la greu crisi on ens trobem
és intolerable que es gasti un 4,32% del pressupost mundial en militarisme, i
alhora els governs apliquin retallades en la sanitat i en l’educació. Ara més
que mai, l’Estat espanyol i els partits polítics del nostre país han d'adonar-se compte que cal retallar la despesa militar i prioritzar i invertir en despesa
social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada