JO DENUNCIO

Ja fa molt temps que un gran percentatge de ciutadans catalans i espanyols s'han quedat sense casa i no han rebut cap tipus d'ajuda per part del govern ni cap d'aquests farsants.

Els anys passen i cada vegada és més complicat trobar un lloc de treball i, encara que els lloguers i les ventes d’habitatges hagin baixat de preus, és complicat trobar-ne un que s’adapti a les condicions de cada família.

M’està molt bé que si un no paga es prenguin mesures per solucionar tot això però el que no trobo bé és que una família amb nens petits que necessiten una bona alimentació per poder créixer sans se’ls deixi sense casa i arrossegant els deutes del lloc on ja no viuen.

On ha anat a parar la humanitat de les persones? Veiem a un sense-sostre al carrer i no l’ajudem, no ens parem a pensar en com seria viure així, sense cap esperança perquè ja has perdut tot per el que has lluitat durant tota la vida i encara hi ha gent que quan els veu se’n riu per l’aspecte que poden tenir.

En aquest cas puc denunciar dues coses: que els polítics en comptes de mirar només per els diners que van a parar a la seva butxaca es parin a pensar en com deuen estar els seus ciutadans, perquè al final, es quedaran sols amb tots els problemes en els que s’han ficat sols, i que ajudin a la gent que més ho necessita perquè si ho fan a la llarga seran recompensats i els hi donaran suport; l’altra cosa que denuncio és la manera que tenim de gastar diners, sense pensar que hi ha un demà i que podríem estar sense casa com tota aquesta gent, i per tant, em de saber apreciar el que tenim perquè, com es diu moltes vegades; no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.