Jo denuncio.

Jo denuncio.

Jo denuncio la situació que està patint el jovent qualificat que està emigrant cap altres països per tal de buscar oportunitats de treball. Últimament s’està parlant de la dolenta situació econòmica que pateix el nostre sistema econòmic, polític i social, que l’atur ha anat en augment, el poder adquisitiu ha baixat i les condicions laborals han empitjorat. Fa poc parlaven d’un atur juvenil més gran que el 50%. Mentrestant, altres països, que estan creixent molt ràpidament, han començat a necessitar treballadors i mà d'obra qualificada, el que ha donat lloc a que molts dels nostres joves amb estudis superiors tractin de trobar feina fora del país. I és per això que enginyers, metges, científics i empresaris de totes les branques, davant la dificultat de treballar a Espanya, busquen una feina fora d'Espanya. 

L'any passat hi va haver per primera vegada, des de fa dècades, un balanç migratori a favor de l'emigració, és a dir, hi va haver més emigració que immigració. I és que aquí, en moments de crisi, el primer que es retalla són els recursos per a la investigació i el desenvolupament. Amb el que es queden sense mitjans, els pocs organismes científics públics que existeixen i per tant els investigadors són innecessaris. Aquests joves haurien de ser part important del futur més proper, però això no serà possible, perquè ja tindran un lloc on viure amb un nou treball i una nova vida.

 Pot passar que, d'aquí a pocs anys, tinguem una gran manca de científics i que, sense pressupostos en investigació, quedem en el grup poc qualificat, amb el que suposaria una dependència total d'altres països, tot i que Espanya sempre ha depès d’altres països. Els llicenciats universitaris són un patrimoni que no es pot perdre, perquè significaria alguna cosa irreparable, irreversible.

 El cost econòmic de la seva formació ha estat alt i aquesta inversió no pot desaprofitar-se. Es tracta de deixar sense gran part d'intel·lectuals a aquest país que tant els necessita. Significa deixar a les generacions futures lluny del nostre país i un retard difícil de superar en els propers anys. La comunitat científica i intel·lectual no pot prescindir de molts dels seus joves que tant de temps aquest país ha trigat a formar i, el que és pitjor, totes les famílies espanyoles han atribuït en aquesta tasca, pagant part dels seus estudis.

I és per això, que aquesta emigració s'hauria d'intentar aturar.