És l'educació que rebem la correcta? A dia d'avui cal recordar més del que desitjariem la frase "anar a classe és obligatori", i, deixant de banda les actituds "passotes", el fet de que això passi en un món tant desequilibrat ,on el dret a l'educació hauria de ser un privilegi absolut,  no és també culpa del tipus d'educació que ens implanten? No em refereixo a les matèries en si (que n'hi alguna la utilitat de la qual és qüestionable), sinó al nivell de maduresa que ens transmeten els centres educatius. Obviament no és l'adequat, i fets com la assistència obligatòria a alumnes de batixillerat ho confirmen. Si l'Estat confiés en el grau de maduresa que ordena transmetre als joves, realment alumnes d'estudis postobligatoris estarien obligats a entregar els deures i fer dossiers? El fet és que això no passa en altres països, no gaire llunyans del nostre, cosa que no significa que els alumnes facin campana o que es presentin només el dia de l'examen, sinó que aquests disposen de la maduresa suficient com per comprendre que les classes són necessàries, i els respectius estats ofereixen l'autonomia als estudiants, els quals han rebut l'educació i la maduresa acadèmica adequada. També penso que hi ha matèries que serien fàcilment reemplaçables. Els nens no saben perquè hi ha nens petits morint-se de gana, però segueixent fent "educació física" a l'institut.Que bé, avui toca volei!!!