dijous, 2 de maig del 2013

Jo denuncio

Ernest Becker, premi Pulitzer al 1973 pel llibre "La negació de la mort", va afirmar en aquest mateix llibre, que els humans hem intentat buscar una explicació o una sortida a la mort des del principi del temps. Potser perquè la idea de morir ens sembla massa aterradora sempre s'ha buscat diferents sortides de l'estil de "anirem al cel" o "ens reencarnarem en animals". Realment la idea de que des que naixem ja sabem com acabarà la nostra vida pot ser desanimadora, però intentar refugiar-se en idees d'aquest estil és de covards.
Bé, m'estic desviant del tema, a mi m'agradaria denunciar les religions en general, però centrant-me en la que ens toca de més a prop, la religió cristiana apostòlica romana. Hi ha gran quantitat de coses a criticar en aquest sentit, començant per la seva hipocresia i com des de les altes esferes s'ha intentat sempre aprofitar-se dels més ignorants. Aquesta última afirmació meva està recolzada en el fet que la traducció de la biblia a una altra llengua que no fos el llatí va estar prohibida durant molts segles, només per la por que algú sortís i veiés que la majoria de les coses que es feien en aquells moments no es deien enlloc i en fes una interpretació diferent. Una de les coses que em fa més gràcia és com les religions no intenten actualitzar-se, sortint del cas de la catòlica, posaré un exemple de la musulmana: la prohibició de menjar carn de porc. Aquesta norma en el seu moment tenia sentit, és sabut que Mahoma ho va predicar perquè va veure que molts àrabs, sobretot soldats, morien intoxicats a causa de la carn d'aquest animal. Entenc la mesura en el seu moment, però aquesta no actualització el que fa és que a mesura que la gent evoluciona i perd mica en mica la ignorància que proporciona el fanatisme cap a qualsevol religió, s'adoni que la meitat de coses que la seva religió obliga, són absolutament absurdes. Una altra cosa que la Esglèsia prohibeix deliberadament i que trobo d'un nivell d'absurditat digne d'un escrit de Dalí és el condó. Estava llegint coses dels possibles papas fa uns mesos, i el que més em va sobtar va ser el fet que, el cardenal de Ghana, fos un dels màxims opositors a l'ús del condó. Això em va fer replantejar-me els límits de l'estupidesa humana. Si cada dia estàs veient com en el teu país gran quantitat de gent (això contant que des de la seva caseta o palauet de la zona alta d'Acra es vegin els barris baixos, tot i que alguna visita per quedar com el gran salvador deu fer) mor a causa d'enfermetats que es podrien evitar amb la simple utilització d'un condó, i que a més utilitzant-lo es podria reduir la gran natalitat que provoca en conseqüència una gran mortalitat. Parlant ara no d'un cardenal, si no del mateix papa, el gran Francisco I, el papa que utilitza el transport públic. He vist molta gent que elogia al papa, sobretot i sense voler generalitzar, sudamericans. Diuen que si és un papa molt humil, i s'expliquen grans històries seves, dignes de Dickens en les que demostra una gran caritat. Sí, jo tot això ho he vist, i també he vist declaracions seves de quan era cardenal de Buenos Aires on deixava a les dones a l'alçada del KKK de Hitler, i també he vist les fotografies d'aquest gran papa donant-li el cos i la sang de Crist al dictador Videla. I ja callo aquí, primer perquè no acabaria i segon perquè així faig com ells davant dels casos de pederastia infantil, callar.
En fi, m'agradaria acabar amb el mateix tema amb el qual he començat. Tot aquest fanatisme és causat per una vacüitat en la vida de les persones que obliga a creure que aquesta vida és només el pas cap una altra? A l'edat feudal entendria aquest raonament, però estem al segle XXI, Déu ja fa 2 segles que va morir, enterrem-lo d'una vegada. Les últimes paraules de Karl Marx van ser "Les últimes paraules són pels tontos que no han dit el suficient", doncs això ho transcriurïa a un "La por a la mort és pels covards que tenen por a viure-la".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada