dimecres, 1 de maig del 2013

Jo denuncio


Un dels drets més preuats que avui en dia la Organització de les Nacions Unides reconeix és el dret dels pobles a decidir i a ser sobirans. Aquest dret, que en teoria semblaria bàsic de qualsevol democràcia mínimament normalitzada, a l’Estat Espanyol no es pot exercir amb normalitat a l’Estat Espanyol. Per aquest motiu, jo denuncio el fet que el poble català no pugui decidir el seu futur lliurement degut a la oposició de l’estat Espanyol.

Les causes d’aquest conflicte es remunten a segles passats. Catalunya, una de les nacions més avançades de la Europa medieval, a partir del segle XVIII va quedar sota la tutela d’Espanya. Des de llavors, tota la llibertat que els ciutadans havien tingut com a poble sobirà va quedar anul·lada. Es va passar a ser una regió més d’una Espanya molt centralista i amb una política molt repressiva envers tot el que tenia a veure amb la cultura, la llengua i les tradicions catalanes. D’ençà d’aquells temps, Catalunya no ha tornat a recuperar la seva plena llibertat de decisió.

Ara el poble de Catalunya sembla decidit a tornar a emprendre el rumb per recuperar el que és seu, exigint la celebració d’un referèndum per decidir sobre el futur de la nació catalana. Però per part del govern espanyol, existeix una oposició frontal. Fonamenten la seva negativa, en una constitució arcaica i obsoleta, que cada dia fa més aigües en diverses qüestions. El que realment no volen reconèixer és que no volen deixar marxar el poble català de la seva tutela perquè és el motor econòmic d’Espanya i sempre ho serà.

La solució que jo proposaria per aquest conflicte és ben simple. El govern d’Espanya hauria de deixar de posar pals a les rodes a la celebració d’una consulta per tal que el poble català es pogués expressar lliurement. D’altra banda, s’està obligant a milions de persones a viure d’una manera que no volen. Finalment una cita: els filòsofs utilitaristes, segons el criteri de l’utilitarisme o de la màxima felicitat demanaven la màxima felicitat pel major nombre de persones, i ara mateix, la felicitat de la majoria de catalans seria poder viure en una Catalunya independent. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada