Jo denuncio

La poca i manipulada informació que rebem sobre l’actual situació econòmica que estem vivint, des de fa uns quants anys degut a la gran crisi econòmica que es va iniciar pels volts del 2008. Tot i els anys que fa que vivim immersos en una crisi econòmica, ningú no ens ha explicat mai com hi hem arribat, i si ho han fet ha estat d’acord amb els seus interessos i sense dir tota la veritat.  Els polítics només ens diuen de qui és la culpa, els mitjans de comunicació s’encarreguen de dir el que els polítics volen, i les finances internacionals només diuen quin ha de ser el nostre objectiu de dèficit i especulen sobre quin any s’acabarà la crisi sense posar-se d’acord.

En primer lloc, cal dir que el capitalisme ja ens té acostumats a crisis, ja que no es un sistema lineal. Al 1929, per exemple, hi ha haver una crisis deguda a la caiguda de la borsa de Nova York, a finals dels anys 70 i començaments dels 80 vam travessar l’anomenada crisi del petroli.

Doncs bé, el responsable d’aquesta crisi es l’excessiva avarícia del sector financer que es va situar a tot el món, i en el nostre país espectacularment , com a amo i senyor de tota la societat, finançant campanyes electorals, creant diners ficticis, invertint en llocs especuladors i desenvolupant el seu gran negoci: la immobiliària, a partir d’aquí comença una crisi econòmica mundial que frena l’especulació, i fa que es pari tota l’economia.

Una segona causa, seria que en ocasions anteriors s’ha actuat a través de polítiques anticícliques, a l’any 29 quan es va produir la crisi a Nova York, el govern del president Roosevelt  va intentar compensar la caiguda de l’activitat a través d’inversions públiques, cosa que en aquest moment com que jo no regeix el pensament que hi havia aleshores, sinó que hi ha el neoliberalisme de Bilton Freeman l’estat no ha intentat incentivar l’economia i per tant a fet que la caiguda sigui més gran.

Així com de la crisi dels anys 70 i 80 en deien la crisi del petroli ara en direm la crisi de l’especulació, els bancs , els nous productes financers, les companyies d’assegurança, els fons d’inversió han actuat de manera especulativa, han arriscat extraordinàriament per obtenir un guany, finalment han concedit molts crèdits que no han pogut ser retornats i aleshores a partir d’aquí molts bancs han “caigut”, i d’altres estan sent salvats amb diner públic, diner que hauria de servir per ajudar a la gent i no per ajudar als especuladors que per la seva avarícia ens han abocat a tots a la dramàtica situació que estem vivint.