Alguns països més desenvolupats que d’altres
utilitzen el seu potencial econòmic per beneficiar-se de les riqueses minerals,
per exemple, dels països tercermundistes. Un cas d’aquests es donaria en la
República Democràtica del Congo situada al ben mig d'Àfrica. És un dels països
més grans d'aquest continent i també és un dels països més rics de la zona
quant a recursos naturals. Aquests recursos van des del coure, cobalt, manganès
o zinc, fins a l'or, carbó, etc. Les indústries diamantíferes, de cobalt, de
coure i de coltan de la República Democràtica del Congo són les indústries amb
més potencialitat de tot Àfrica.
Davant aquestes fonts de recursos naturals
ambicionats pel seu valor al mercat, han desencadenat guerres.
La coalició rebel participa en negocis per
finançar la guerra. Els rebels han establert un sistema per a l'ús efectiu dels
recursos naturals en el territori sota el seu control, creant departaments de
finances i mineria que concedeixen contractes i vendes a empreses occidentals,
principalment europees i dels Estats Units.
També cal mirar-ho des del punt de vista dels
treballadors d’aquestes zones que apart d’estar en guerra, tenen que treballar
amb molt males condicions laborals, sous pèssims, explotació infantil... Des del
meu punt de vista aquestes zones haurien de rebre ajudes dels països
desenvolupats enlloc “d’aprofitar-se’n”.
Totes aquestes companyies de fora haurien de
donar ajudes als països i aportar-hi
ajudes laborals i millores, ajudant així a la població i als països
d’aquestes zones.
També és veritat que tots aquests països no
faràn això sense una recompensa i el que faran serà aprofitar-se’n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada