Jo denuncio la passivitat global de la societat vers l'actual situació política, econòmica i social del país. Des del punt de vista d'uns estudiants on allò principal és l'aprenentatge, el dia a dia és un desencís, de no saber ben bé quina mena de joc és aquesta arrogància, és més, prepotència de dictar com s'han de fer les coses i de veure que és una ensopegada rere l'altre, un desconcert de mentides, enganys, casos de corrupció per tot arreu, ja sigui en tema financier, polític, esportiu... És igual, tan se val! Sembla que en aquest país tot val. Des de la imatge d'una monarquia corrupta, arrogant... fins als mateixos sindicats, teòricament els salvadors dels treballadors (per Déu...!) Bé, sense entrar més profundament en la situació caòtica, atur, retallades per tot arreu, misèria, polítics farcits de calers a paradisos fiscals... etc aquí comença la meva denúncia: com pot ésser que hi hagi una passivitat tan gran de tothom, que no s'hagin format ja grans revoltes com hem après de la història amb grans líders, gent ofegada, oprimida però lluitant per tota classe d'injustícies...? Potser només és història? Potser el jovent s'ha acostumat a veure els problemes des de lluny, o bé que no hi ha prou gana i misèria? Vivim d'esquenes a la problemàtica. Doncs quedem-nos tots esperant que els polítics de torn arreglin els problemes. Això sí, hem de pensar que si ells no toquen el dos, aleshores, amics meus, serem nosaltres qui ho haurem de fer: "el poble unit mai serà vençut".
Per acabar, si els polítics no ens han pogut ensenyar res, ja els hi ensenyarem nosaltres!
Jaume Cunill
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada