Jo denuncio

En aquest text em disposo a deunuciar una situació que amenaça la cultura de l'ésser humà i la seva correcta evolució i que s'ha perllongat ja durant massa temps: es tracta d'aquesta fam de luxúria i perversió i de la idiòcia, ignorància i estupidesa que cada vegada més amenaça l'única cosa que realment diferencia l'home de la resta de terrestres, la seva suposada superior intel·ligència.
Això és un concepte que tots tenen clar i que donen per suposat, però si hom hi pensa un moment, en el moment en què posa un peu al carrer, el que troba són una colla d'arreplegats que en comptes d'intentar progressar, només es preocupa d'assegurar-se que els dies passen el menys avorrits possibles i per a fer-ho normalment es troba amb què aquestes persones -i aclareixo ara que no parlo d'adults, sinó dels joves que teòricament han de determinar el futur de l'espècie- es dediquen a enterbolir les seves ja de per si pobres ments, amb tota mena de productes etílics (en els casos més estàndards) o bé directament amb mescles d'elements naturals que els fan veure un món inexistent i en el qual creuen -i esperen- viure. Aquests individus només pensen en obtenir el plaer més primordial de tots i són feliços conformant-se amb això i deixant de banda tot allò que es relaciona amb la cultura i el coneixement. Parlo sobretot d'aquells éssers abominables que molts denominen com a canis, en el cas dels homes, i xonis, en el cas de les dones (si és que es mereixen ésser denominades així). Aquesta espècie d'ésser humanoide, no en té prou amb ésser un complet inútil i un residu social, sinó que a més a més, procura minvar i deimar la moral d'aquells pocs que encara intenten aconseguir que l'espècie prosperi. L'únic objectiu d'aquests éssers, és fornicar deliberadament amb qualsevol femella de la seva espècie, cosa que no mereixeria gran part d'aquest escrit si això fos per a complir amb l'objectiu principal de tots els éssers vius, sinó que és simplement pel gust i el plaer de satisfer les seves necessitats més primàries. A més a més, això s'està estenent també a aquells que semblaven poder escapar d'aquest destí d'ignorància i neciesa i al qual preocupantment cada vegada donen menys importància. Per a demostrar això, només cal fixar-se en què les joves d'avui en dia, prefereixen ésser acusades de proporcionar fel·lacions en massa abans que se les denomini amb algun terme despectiu que al·ludeixi a la seva dedicació al coneixement com podria ésser rata de biblioteca, setciències..., els quals tot i ésser ofensius, ni s'acosten a la humil·liació que representa per a una dona ésser denominada d'aquesta manera.
Tot i que la informació anteriorment citada no mereix una preocupació molt gran per si sola, doncs això -tot i que en una mesura més acceptable- s'ha anat repetint d'un mode o altre al llarg de la història, cal afegir-hi els perills en potència que aquests fets representen, ja que si aquesta situació és acceptada per la societat i l'home es dedica únicament a la recerca del plaer com si encara fos un nadó, que n'és de la seva cultura i del progrés de la seva espècie que semblava ara imparable? Doncs és ben senzill, els temps en què l'home es procurava una formació intel·lectual fora de la que d'una manera o altra els és imposada, han arribat a la seva fi. És cert que encara queden alguns exemplars de l'espècie que intenten retornar la glòria del pensament i l'intel·lecte a una societat que ja està podrida i descomposada, però per si no fos prou que aquests siguin tractats com la ovella negra de la família, aquests només són una gota de diòxid d'hidrogen d'un oceà immens.
Que aquests fets siguin genuïns i no deliris de l'autor, porten hom a qüestionar-se el següent: amb el futur incert que brindaran les futures generacions a l'home, de debò és menester o mereixedor l'esforç de portar noves generacions a aquest món que s'ensorra per moments? Doncs per sorpresa del lector, la resposta és sí, ja que cap home és prou capaç com per decidir el moment en què s'ha de posar fi a una espècie, i en això s'hi inclou la seva.
Per tant, i com a conclusió de la denúncia a aquesta situació tant deplorable en la que es troba el món, només es pot esperar que algun dia aparegui en les futures generacions un bri d'esperança, hom prou audaç i il·lustrat com per posar fi a aquesta situació i salvar la societat d'aquesta colla de misèries, eliminant-los de la manera que més convingui.