Jo denuncio

La meva denúncia parla d’una de les conseqüències que la societat consumista (la societat del “superbenestar” que hem creat i que ara després de l’època de vaques grasses està desapareixent) ha causat en barris, pobles i petites ciutats. Parlo dels grans centres comercials, les cadenes de distribució, multinacionals... grans atraccions per cadascú de nosaltres o si més no la majoria.

Per nosaltres que ens trobem en aquesta societat, la societat que mai es cansa de tenir però sempre es cansa de tot el que té. De la societat on com més tens més vols i com més tens més et costa renunciar-hi.

Centres com aquests fora de les ciutats, del poble, treuen la gent del centre de la ciutat i per tant també la vida en aquella zona, el tràfec amunt i avall, les passejades, les aturades als aparadors... la vida que s’espera d’un poble.

Amb les nostres vides sense temps trobem més còmode poder-nos desplaçar en cotxe fins a un gran pàrquing on després de pisos o esplanada arribarem a un gran establiment (recordant que si són a les afores ens caldrà un medi de transport, que serà privat, que necessita gasolina i per tant tot són diners i energia) amb tot el necessari i innecessari per a la compra setmanal, l’espai per distreure els fills i per tenir la iaia entretinguda una estona. Els productes es troben entre cartells d’oferta i a preus molt reduïts a causa de la extensa distribució que en fan i això és una competència que el comerciant de la petita botiga no pot assumir; ell a canvi només et pot oferir un gran tacte de tu a tu, entesa en el tema i estar disponible per a qualsevol problema que tinguis després de la compra.

I no només es queda aquí, a part de treure la vida del centre, de deixar sense a feina a botiguers, comerciants i petits productors i empresaris, la major part de les grans empreses, per exemple les del tèxtil, utilitzen economies d‘escala i per tant produeixen i exploten països subdesenvolupats que acaba repercutint les empreses productores nacionals i les del costat de casa, deixant-les morir, sense feina i sense alternativa viable.

Amb la situació actual és normal que consumim aquests productes i busquem preus reduïts però cal adonar-nos també de tot el què estem destruint.

Preguntem-nos, és normal que una hamburguesa, poder-te asseure a menjar-te-la i anar al lavabo valgui 1€ i que de una samarreta, dissenyada, produïda, que es troba en una botiga i que hi ha algú que te la ven en paguis 2.99€?

Si tenen botigues escampades arreu del món venent el mateix i amb el mateix nom a la bossa si, és possible i ens sembla normal.