Jo denuncio

ELS DINERS

La situació actual de crisi general està fortament marcada per les retallades constants que aplica el govern sobre els ciutadans, sota el nom de “pla de reajustament obligat”, entre molts d’altres, que posen els caps de govern per englobar aquelles mesures que amb les seves paraules “han de permetre complir amb l’objectiu de dèficit fixat per l’estat” i que en alguns casos pot “provocar incomoditats”, segons l’opinió dels polítics. 

Paral·lelament a això però amb una estreta relació, trobem les negociacions sobre els lligams que han de tenir Espanya i Catalunya (Independència? Pacte fiscal? Continuar com fins ara?...) ja que bona part de les retallades a Catalunya són degudes, diuen, a l’incompliment per part de l’Estat de pagar el que deu.

Des de l’inici de la crisi econòmica, s’han dut a terme nombroses privatitzacions de, per exemple, autopistes i tractaments d’aigua o llum, retallades salarials o fins i tot acomiadaments i tancament d’empreses. Sovint també redueixen o eliminen subvencions a entitats i estudiants, paguen menys baixes laborals o retarden les substitucions a la docència, es congelen els projectes per a la modernització de les aules i totes les inversions previstes, en general,

Això es pot considerar una situació greu perquè precisament no contribueix a una disminució del fracàs escolar sinó al contrari. A més, tenint en compte la retallada en l’àmbit de sanitat, podria portar en el pitjor dels casos, a una societat patint misèria, i no seria tan estrany ja que actualment ja podem observar persones sense sostre a causa dels desnonaments, persones passant gana i malalties per no poder pagar els costos que els suposa, ...

Aquest fet, com tots, té un abans i un després. Al llarg de la història ja s’han produit diverses situacions de crisi econòmica, ja que va fluctuant: èpoques de bonança i èpoques de davallada. Jo, com a jove estudiant que sóc i amb poca experiència en temes econòmics, posaria a la greu situació de crisi la causa d’excessos en il·legalitats i abusos que han tingut lloc en els òrgans administratius del govern. L’arrel, tot i així, sembla ser a EEUU en el mercat immobiliari. Aquí va passar bastant el mateix: per part dels bancs, que van concedir crèdits i hipoteques sense mesura, les quals després no van poder ser pagades i es va produir l’anomenat deute i per por, els que invertien van treure el seu capital i, com a conseqüència, la borsa d’arreu cau.

Ara que ja ens trobem plenament ficats en el desagradable tema de la crisi, la única solució que, com a ciutadana normal i corrent, hi veig seria una manera semblant a “començar de zero”. Això, a termes reals, seria complicat de dur a terme a causa que el sistema d’organització de la societat gira, malhauradament, entorn els diners. Personalment, crec que la corrupció ha de desaparèixer per començar a solucionar el problema: si per mica que estalviem “algú” s’ho queda per ell o simplement els que han d’estalviar són els més pobres, si els tractes de dins el govern beneficien només a ells mateixos, si no hi ha justícia ni veritats... la societat cada vegada anirà a pitjor. En segon lloc, les retallades han de ser per tothom i no només per a la classe mitjana-baixa: càrrecs inexistents que algú cobra, pagues vitalícies que no donen cap fruit sinó que només suposa un cost, títols monàrquics o per l’estil que també només cobren pel nom i no produeixen... i per què això es produeixi també cal un canvi de mentalitat:  treballar per produir, invertir en futur, tenir afany de pròpia millora, igualtat social, interès per la formació, deslliurarse d’envejes, etc. Aquest canvi, amb esforç, podria arribar a aconseguir un canvi de govern i organització política que no permetés tot el negatiu que he anat anomenant. Però ara per ara, Catalunya només podria pal·liar els efectes de la crisi general aconseguint la seva pròpia administració a través de l’anomenat pacte fiscal o bé sortint d’Espanya amb la independència i fins i tot, alguns creuen que sortint d’Europa i de la moneda euro.

Tot i l’explicació, jo acabo denunciant que el tema de preocupació en l’actualitat i el tema principal als mitjans de comunicació i al govern hagi de ser la falta de diners per sobreviure, mentre al món hi ha moltes injustícies com les del 3r món, l’esclavatge, les dictadures, les guerres, el maltractament, l’inferioritat de la dona, entre moltes altres; i que, al cap i a la fi, també giren entorn els diners o el poder, ja que sembla que és l’únic objectiu de la societat actual.