El planeta es troba en una situació molt
delicada pel que fa a estabilitat mediambiental. Els governs, al llarg del
planeta, estan mentalitzats amb l'esdevenir dels recursos energètics i la
contaminació derivada de l'explotació i conversió dels mateixos. Després del
Protocol de Kyoto i amb la perspectiva del temps es poden prendre conclusions
tant positives com negatives. Els projectes duts a terme per a la reducció
dràstica d'emissions han resultat ser un frau i, a més, ha incrementat les
diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats.
Les Nacions Unides va aconseguir, dins de la
seva Convenció sobre el Canvi Climàtic, que l'any 1997 se signés el Protocol de
Kyoto. Malgrat que no entrés en rigor fins a 2005, la pressió internacional sobre
les emissions va créixer i d'alguna manera la mentalitat va canviar. Ara be el
problema, que lògicament es troba a la pràctica, i és que no només no s'han
reduït les tones de CO2, sinó que han augmentat fins a un 45%, com és el cas
d'Espanya.
Aquest augment es deu a un nou mercat mundial,
a part del mercat tradicional, en què es compra, ven i especula sobre la quota
de contaminació màxima admesa per a cada país.
El
procés és molt senzill: es fixen els límits màxims de contaminació establerts a
Kyoto -5% entre 2008 i 2012, les companyies poden augmentar o reduir les
emissions en funció de la seva taxa prèvia, per al que se'ls ofereix avantatges
econòmics si s'implanten noves tecnologies, o bé se'ls imposa sancions al
voltant de 25 euros per tona. Els límits es divideixen en bons, que poden ser
comprats o venuts en funció de les necessitats de cada empresa i evidentment,
ja ha sorgit l'especulació sobre aquests bons, afectant de manera directa al
desenvolupament i al teixit industrial d'alguns països. Les estafes han arribat
fins als 5.000 milions d'euros.
Vergonyós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada